RUTA DE LA SAL DE LA VIDA: DE SANT FELIU DE GUÍXOLS A NÚRIA
Trepitjar la sorra daurada de la platja de Sant feliu de Guíxols i endur-se un bocí del Mediterrani a la motxilla. És el primer que s'ha de fer per realitzar la Ruta de la Sal de la Vida, un recorregut apeu que enllça la Costa Brava amb el Pirineu, travessant tota mena de paisatges. El traçat de les vies verdes, camin pleners i perfectament arranjats per on antigament passaven trens i carrilets, ajuda al viatger en aquesta petita gran aventura, que consisteix a conèixer racons amagats, del territori i d'un mateix. L'objectiu és arribar al santuari de Núria, on l'aigua salada, que ha viatjat gelosament guardada en un petit recipient de ceràmica de Quart, finalitza el seu periple, caient en la vella pica de l'ermita de Sant gil.
UN VIATGE A MIDA
No hi ha una durada estàndard per fer la Ruta de la Sal de la Vida. Cadascú, depenent del seu temps, la seva forma física, els seus interessos o el seu ritme de caminada, decideix si la fa d'una tirada o per etapes. Així, si un disposa d'una setmana la podrà fer sencera. Si només té caps de setmana o dies solts, el més fàcil serà anar fent per etapes. Això sí, haurà de guardar l'aigua salada que ha recollit a la platja de Sant Feliu de Guíxols, per portar-la fins a Núria. Només així podreu copsar el sentit de la ruta: renovar les energies i retrobar-vos amb les essències a través de l'aigua, el símbol de la vida.
LLEUGER D'EQUIPATGE
Hi ha diferemts símbols identificadors de la Ruta de la Sal de la Vida, que haureu de portar en el vostre viatge si voleu fer realitat el repte de portar aigua del Mediterrani fins al santuari de Núria. En primer lloc necessitareu unes alforges amb un recipient per a l'aigua de mar en un costat i un quadern de viatge a l'altre. Aquestes alforges i el seu contingut són fruit d'un concurs públic convocat per la Fundació ECA Bureau Veritas amb la col·laboració del Consorci de les Vies Verdes de Girona (ideòlegs de la ruta) que van guanyar Gabriel Moya i Gonzalo López. Quant a l'ampolla de ceràmica per portar l'aigua, cal dir que és obra del ceramista de Quart Jesús Prats i Saura. Finalment, també necessitareu el Rutipassaport, que haureu de segellar a l'Ajuntament o a la parròquia de cada municipi que visiteu. Tot aquest lot el podeu adquirir a les oficines de turisme o bé a través de la Fundació ECA Bureau Veritas 93 253 53 73, http://www.fundacionecabv.org/).
DE SANT FELIU A GIRONA
Després de tenir l'equipament a punt, només us quedarà triar les dates per començar el recorregut, de 150 km, i plantar-vos a Sant Feliu de Guíxols, el punt de partida. Aprofiteu per visitar el monestir, el Casino dels Nois, el passeig, les platges o els museus de la Joguina o de Plaques de Cava. Des de la platja, on haureu recollit l'aigua, podeu creuar la població per trobar el traçat de la via verda i enfilar cap a la Vall d'Aro. Passareu per Castell d'Aro, Santa Cristina d'Aro o el paratge de Font Picant, amb l'antiga estació oferint un toc nostàlgic al nostre recorregut.
La via verda del Carrilet s'endinsa pel territori de les Gavarres, passa per Llagostera i tot seguit va fins a Cassà de la Selva, Llambilles 8on hi ha una escultura de ferro dedicada al ferrocarril que antigament passava per aquí) i Quart, població famosa per la seva terrissa. Seguint el traçat imperdible del Carrilet arribareu a Girona, un punt ideal per a fer una aturada i visitar la ciutat. Des de Girona, una segona via verda arriba fins a Olot, passant per sant Feliu de Pallerols i la vall d'en Bas.
Des d'Olot, ja en plena zona volcànica de la Garrotxa, el camí s'endinsa per la vallde Bianya i la via roamana del Capsacosta, la Via Annia. Aquest era un camí secundari de la Via Augusta, creat principalment per explotar les mines de plata i de ferro de Rocabruna. Després de passar per Sant Pau de Segúries, el recorregut arriba a Sant Joan de les Abadesses, on podeu visitar el famós monestir que porta el mateix nom. Des d'aquí la ruta s'enfila perpistes de muntanya fins a Ogassa i finalment Ribes de Freser, on us recomanem fer un bon descans per encarar com cal el tram final del recorregut.
L'ARRIBADA A NÚRIA
Després d'una setmana, vuit dies o els que us hagin calgut per arribar a la darrera etapa de la ruta, tan sols us quedarà fer l'últim esforç: pujar el santuari de Núria pel camí vell. Recordeu que Núria és a 2.000 metres d'altitud, així que calceu-vos bé les botes de muntanya i no us deixeu vèncer pel cansament. un cop a dalt, el paisatge d'alta muntanya i la satisfacció d'haver dut a terme un repte us faran sentir el cel. Ara només us quedarà abocar l'aigua del mar Mediterrani a la pica de l'ermita de Sant Gil. Però a la petita ampolla de ceràmica que heu dut fins a aquesta vall del Pirineu no quedarà buida. Sempre hi guardareu els records d'un grapat de paisatges i un munt de quilòmetres de records i bones sensacions.
Cecília Lorenzo, QUÈFEM, La Vanguardia, divendres 21 de novembre de 2008.
